Revolta d'esclaus

Una revolta d'esclaus és un aixecament armat d'esclaus. S'han produït en gairebé totes les societats que practiquen l'esclavitud o l'han practicada en el passat, i es troben entre els esdeveniments més temuts per als esclavistes.

La revolta d'esclaus més reeixida de la història fou la Revolució haitiana del segle xviii, encapçalada per Toussaint Louverture i posteriorment Jean-Jacques Dessalines, que van guanyar la guerra contra els seus governants colonials francesos, els quals havien fundat el país anteriorment conegut com a Saint-Domingue. Altres famoses rebel·lions històriques d'esclaus van ser la dirigida per l'esclau romà Espàrtac (c. 73-71 aC), així com el thrall (esclau escandinau) Tunni, que es rebel·là contra el monarca suec Ongentheow, una rebel·lia que necessità ajuda danesa per ser sufocada. Al segle ix, el poeta profeta Ali ben Muhammad va conduir esclaus importats d'Àfrica oriental a l'Iraq durant la Revolta dels zanj contra el Califat Abbàssida; Nanny dels cimarrons jamaicans fou una dirigent del segle xviii que es rebel·là contra els britànics a Jamaica; i el Quilombo dos Palmares de Brasil va florir sota Ganga Zumba. L'aixecament de la costa Alemanya de 1811 al Territori d'Orleans fou la major rebel·lió als Estats Units continentals. Denmark Vesey es va rebel·lar a Carolina del Sud i Madison Washington durant el cas crioll als Estats Units del segle xix.